31.
XI ana tot aquell jorn ab Festa parlant dels cauallers, dient Festa:—Per ma fe no crech que pus corteses cauallers hage al mon.—Certes, dix Curial, axi mo es vijares e ells estan en so de bons cauallers, forts e valents. Ab tant atengueren a una vila on foren aleuiats notablement e be, e estats aquella nit, tantost per lo mati sen partiren, mas Curial dubtant esser conegut, se desfreça tant com pogue e haguera cubert lo seu scut sino per ço com hauia promes a Bertran del Chastell, portar per tot lo cami e en lo torneig scut negre ab lo falco encapellat. Empero feu enuelar la Festa perque no li vessen la cara e tantost se mes en cami. No hagueren gayre caualcat, que ell encontra los quatre cauallers qui en una altre vila prop daquella hauien dormit la nit. E com ells veren lo caualler, trameteren li lo haraut dient ques aturas per rompre una lança segons la costuma dels cauallers errants. Perque Curial tantost sestanca, e presa la lança en la ma, se gira enuers ells, e metent se primer don Pero Cornell, ana en vers lo caualler e feriren se tan poderosament que les lançes volaren en peces, sens que no sembla los cauallers hauer res fet. Curial tantost pres altra lança de un de sos scuders, e semblantment se mes auant un dels altres cauallers, e ana enuers ell, e ferirense axi virtuosament, que semblantment les lançes romperen sens ells moures de les selles. Un altre dels quatre cauallers mes se apunt per junyir semblantment, mes lo haraut se li mes dauant, e dix:—
