cauallers, lo qual, present mi, los ha dit que vos sots lo qui matas Boca de Far, en companyia dels cathalans.
33.
URIAL hach molt gran desplaer quant viu que era conegut, e dix al haraut:—Certes, Bon Panser, molt me desplau ço quem hauets dit; es ver que puys conegut hagues a esser, volguera axi com ho vull, mes esser conegut per aqueys que per altres; empero si a Deus hagues plagut ben volguera esser celat dells e de tots altres cauallers.—Senyor, dix lo haraut; aço no es esdeuengut a colpa vostra, mas la fortuna ho ha ministrat. E puys que axi es, ells vos preguen que daçi auant nous vullets dells celar, car nos celarien ne celaran ells de vos. Perque Festa tantost dix:—Curial, sabets com va del fet segons yo veig; aquests cauallers son nobles e bons, e no sabets queus haurets mester, e segons ço que hauets obrat per lo cami, pensar deuets que haurets molts enemichs e enueiosos, e queus faran la pijor companyia del mon. Car vos hauets desonrats molts linages e abatuda lur fama e renom, entant que molts hauran contre vos gros lo ventrell, eus aminuaran si poran, e puys que saben qui sots e volen vostra amistat, vullats la sua, car vostres fets ne poran mes valer. Ladonchs Curial sens pus pensar, dix al haraut:—Digueslos que aquesta donzella e yo volem anar a la sua cambra e dinar nos ab ells. E tantost lo haraut ab la maior alegria del mon ana ab lambaxada als
