metets vos a taula. Curial dix:—Senyor caualler, placiaus fer a aquets cauallers e ami tanta honor queus vengats dinar a nostres tendes qui stan açi prop. Respos lo Rey:—Temps hi haura pera tot. Seguerense a dinar egualment e sens diferencia, sino que a Curial era feta honor queucom mes que als altres. Empero, en la manera del seruir, Curial conexia que aquell caualler era de maior dignitat que los altres, e viu tota la vaxella dor e totes les coses molt riques exceptuada la tenda. E com foren dinats, los cauallers del Rey foren venguts; bells e molt forts, molts millors que encara Curial nols hauia vist. Perque Curial estech molt marauellat, e veya que com eren a part los altres cauallers, no per que lo Rey ho volgues, mas per la costuma, li feyen reuerencia, cregue per aquestes coses e per les que hauia oydes al haraut e a molts altres, aquest esser lo Rey Darago; empero callaua tots temps.
40.
ENGUÉ la ora de anar a les vespres del torneig, perque lo Rey dix quasi en so de manar a tots:—Sus, sus, cauallers anem a les vespres. Perque tots se armaren lo millor que pogueren, e hauts scuts negres cascu ab la sua diuisa, Festa fonch mesa a punt, e tantost mogueren e feren la via de les loges. E feta muntar Festa en aquelles, fonch reebuda molt honorablement, car la veren tant ricament ornada, entant que pera la maior de totes hi hauia assats, e veren que era venguda acompanyada de sis cauallers
