Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/229

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
209
Llibre segon.

molt fort, pres lestandart, e lo Rey mira entorn e viu que eren trenta e cinch cauallers armats. Perque presa collacio e presos tots scuts negres, cascu ab la sua deuisa, per ventura mal pintada per ço que la breuidat del temps no consentia que millor se fes, laçats los elms als caps, e muntada Festa en una molt bella hacanea, dix lo Rey:—Nom par que hauria massa bon seny ne prearia molt la sua vida, lo caualler qui ara prengues Festa per les treces; de que tots rieren, e caualcaren a petit pas e anaren a la plaça.

43.

L

AQUESIS que no era stada a les vespres del torneig, vench en companyia de sa mare a les loges en lo pus noble punt que ellas pogue metre, e si fonch molt loada de inextimable bellesa, car tot lo seu studi era crexer la bellesa sua a tot son saber, car no era mestre de medicina que abte fos que nol tengues ocupat en ordonar e fer materials per mudar la pell, aprimarla e esclarir la cara, pits e mans. Pens yo que ella no creya que altre parays ni hagues, sino esser bella e alegrarse dels terrenals desigs. E ultra aço vench tant ricament enjoyada que feya marauellar tots los que la veyen, e portaua en lo braç sinestre lo braçalet de Curial, lo qual ella no preaua poch; nol haguera donat leugerament a qui li hagues demanat. Mirauen la tots, encenianse de la sua amor car, ultra la bellesa que hauia, era tan graciosa que no la veya persona que della nos altas. Lo Duch Dorleans axi