Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/230

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
210
Curial y Guelfa.

com sabe que venia Laquesis, isqueli a cami axi armat com staua per acompanyarla fins a les loges, empero ella refusa la companvia, dient per trufa que no voldria esser causa que altre caualler lo combates per voldrelay segons la costuma del realme, e axi ella munta en les loges; e si tot la Reyna li faya festa per esser ella gran senyora e strangera, empero no la amaua molt.

44.

A

RA ve Festa acompanyada dels cauallers dels scuts negres, e fonch reebuda assats honorablement, e meteren la prop Laquesis pensant tots que essent tan ricament abillada e tan noblement acompanyada, no podia esser que no fos dalt loch e molt gran. Mirauen la tots e totes, la cual com la vessen plena de incredible bellesa tot hom se li acostaua volenterosament. Festeiauala la Reyna en extrem, loaua la sua bellesa no solament perque era gran e molta, mas encara per fer despit a Laquesis, axi que les belleses daquelles dues se combatien continuament e nos podian vençre la una a laltra. Mudauen elles les colors oynt los juyhis que delles se feyen. Unes deyen:—¡A Santa Maria, quins hulls! Altres deyen:—¡A Deu, quina boca e dents. Axi totes les engrunauen. Mirauen les ensems totes les persones e despuys particularment; no sabian quey diguessen ne trobauan res que correccio meresques.¡O celestial bellesa, angelicals cares, e com se delita lo Senyor e Creador de natura humana en crear aquestes dues donzelles