que si ell sabia vostre nom, ell seria volenterosament e de bon grat vostre seruidor. E dites aquestes paraules calla. Lo caualler, seguint les paraules de Curial, dix:—Senyor caualler, yous clam merce que vos nom siats carestios de dirme vostre nom, per condicio que yo sia vostre e a vostre manament tant com a vos vindra en plaer. Lo Rey la donchs dix:—Yo son lo Rey Darago.
60.
N aquest punt lo senyor de Vergues se mes de genolls en terra, e lo Rey lo leua e li mes los braços per les spatles, e axi mateix al senyor de Sant Jordi, qui semblantment se era mes a genolls. E lo senyor de Vergues dix:—Senyor, aço es stada una cosa en la qual Deus ma feta molt gran gracia, e vuy es stat complit lo maior desig que yo hauia en lo mon. Yo, senyor, son de vostre linage, e port vostres armes, e per conseguent vostre seruidor contre totes les persones del mon. E no era cosa en lo mon que yo tant desijas com conexer mon senyor, lo qual sots vos. Perqueus suplich eus clam merce que daci auant maiats per seruidor, em vullats manar totes les coses que a vostre seruey sien e a mi sien possibles de fer, car certament noy fallire. Axi mateix lo senyor de Sant Jordi se proferi molt al Rey, lo qual respos al senyor de Vergues que ell hauia plaer de conexer los, e que daçi auant venissen en segur, que faria per lo un axi com per parent, e per abdosos axi com per amichs. Gran fonch la festa
