axi scriuirien a Festa que vengues a Melu ab aquella companyia que lo Senyor de Vergues li donaria. Perque Festa pres comiat del Rey e de la Reyna e reebuts dells preciosos dons, ab infinides saluts als cauallers dels scuts negres sen parti, la qual lo Senyor de Vergues acompanya una gran stona e apres, donada a ella honorable companya, a Melu pervench on fonch reebuda per Melchior e Curial molt alegrament e feren tots della molt gran festa. La donchs Melchior li dix com la Guelfa manaua que sen tornas ab ell en Monferrat e Curial romangues en Paris e axi ques aparellas per al cami.
69.
URIAL demana a Festa ella si hauia dit lo seu nom a algu. Ella respos que si hauia dit al Rey e a la Reyna qui lin hauien feta força; de que Curial hach molt gran desplaer car ell no volguera esser conegut per cosa del mon. Empero tota via dix que puys que la senyora ordonaua que aturas en Paris li playa fer seu manament, empero que la pregaua quel volgues hauer per recomanat e semblanment lo recomanas a la senyora molt. E axi stigueren tots justats en Melu quatre jorns e apres Melchior e Festa se ordonaren para partir. Ploraua Festa agrament e nos podia consolar; mas certes Curial, com viu que al partir eren venguts, començas a planyer molt e sobrat de congoxa no podia parlar, perque Melchior li dix:—Curial, no plorets car no es obra de caualler; yous dich que en totes coses sots caualler mills que altres
