guardar lo thesor que volenterosament com a prodiga voldria despendre.
73.
ANTOST aquella sauia donzella comença a comptar lo cami fins a la casa del Varuessor e, no oblidant lo mal sopar, compta la batalla de Curial e dels dos germans, e arreu totes les altres coses per orde quels eren esdeuengudes. Labadessa e la Guelfa moltes voltes hauien gran por de Curial e escoltauan les coses ab gran dubte; altres voltes reyen, axi com del fet del monastir e del pendre les treces. Finalment tot aquell jorn e altres molts la Guelfa e Labadessa consumaren ab molta atencio en oyr les noues de Curial, e aquell jorn anuides pogueren menjar, ne la nit dormir recordant aquests fets. Empero la Guelfa tots temps se temia de Laquesis e la judgaua per molt freturosa de vergonya, e per ço la sua honestat valer menys, e dix que era propri lo deu damor no hauer ulls. Nos veyen empero contentes de parlar de Curial, empero la Guelfa tantost tornaua a Laquesis e no la podia oblidar; tanta hauia la pahor gran que ab la poca vergonya loy furtas. E com molt daço haguessen parlat, una fonch la sentencia e conclusio del parlament e en aquella safermaren; que la Guelfa continuament trametes e donas a Curial no solament les coses necessaries a son despens, ans encara les voluntaries, per ço que per pobretat no hagues a perdonar a voler que li vengues. E axi fonch mes en obra, car tantost fonch manat a Melchior que donas
