certes si aquest fos stat a Melu los dels scuts negres no sen portaran lo renom que sen dugueren aquell jorn. Tant e tant se parlaua dels fets daquell caualler, que no podiets anar en loch que no trobassets noues dell, marauellant se com natura en aquest temps hauia produit tan terrible e tan espauentable monstruo.
77.
URAUA lo parlament que de aquest Sangler se feya tant, que ja als homens sentits venia en fastig, e senyaladament Curial se apartaua de qualseuol loch que del Sanglier se parlas. E tant que un jorn com alguns fadament los fets del Sangler loassen e Curial fos present, e sens res dir sen volgues anar, un noble scuder, gran amich del Sanglier, dix:—Curial, vos no trobats plaer que hom diga be sino de vos, e puys vos sots bon caualler nous deuria venir en enuig oyr be daltres bons cauallers, maiorment daquest qui per ma fe entre tots los bons obte maioria e principat. Curial respos:—A mi, no desplau lo be que oig del Sanglier, ans sim aiut Deu me plau molt, mas oir una sola cosa moltes vegades es enuig.—A la fe, dix laltre, la negra enueia que li hauets vos fa enuiar de ço quels altres han plaer. Curial, ja ences un poch de les noues del noble home, respos:—Yo encara no he vistes coses del Sanglier qui degan moure a enuexa mi ne altre. Lo noble hom replica:—Ne encara vos sots tal caualler quel Sanglier ne altre degen prear molt vostres paraules. Curial ja
