tes coses, car Curial era caualler stranger e molt cortes, e li era recomanat e no li plauria que algun altre caualler li cercas ne li fes enuig. Lo Duch de Bretanya que hauia Curial en oy per raho de Laquesis, respos al Rey:—Ans seria molt gentil cosa que un caualler stranger que no sabem qui es, viua entre nosaltres, e nosaltres nos esforcem honrarlo e ell a menysprear nos. E ab tant Curial ates, e tantost lo Sanglier dix:—Curial, vostre nom no concorde ab les obres; yous volia parlar, mas es me defes per lo Rey mon senyor, solament vos dich queus vull combatre a tota requesta, e que vos deuisets les armes e cerquets judge e plaça, ab aquesta condicio: que si lo judje que vos haurets elegit no lexara venir la batalla á fi, vos romangats vençut, fementit e traydor; e sino yo moblich hauer judge ab aquest mateix carrech: que si ell no lexara venir a fi la batalla, yo romanga vençut, fementit e traydor.
81.
URIAL oydes les paraules, nos cuyta molt a respondre; ans estech un poch sobresi. E despuys ab paraules molt blandes e suaus, respos:—Sanglier, yo accepte la batalla e jatsia que dret darmes o al menys la usança dels cauallers qui fan armes o combaten en duello vulla que yo deuise les armes e cerque la plaça, totora empero, plau a mi si a vos es vist e aquest carrech volets hauer, que deuisets les armes e cerquets la plaça. Ab aqueix carrech que hauets deuisar, e sis vol vuy o dema,
