Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/276

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
256
Curial y Guelfa.

entrem en la liça, que acim trobarets prest per obrar per les mans ço que vos per la boca hauets gosat parlar. E axi fonch fermat per abdues les parts, responent lo Senglar que era content.

82.

G

RAN e molt gran fonch lo plaer que los Duchs Dorleans e de Bretanya hagueren de la concordia de la batalla, e tantost suplicaren lo Rey quels tengues la plaça e juras lexar la venir a fi. Es ver que al Rey era molt dura cosa que aquella batalla se fes e per cosa del mon ell no volguera tenir aquella plaça, sino que los Duchs tots junts foren tan inportuns, que lo Rey nos pogue scusar de tenirla, mas dix que per cosa del mon ell no juraria lexarla venir a fi, mas que tot hom se tengues per dit, vista la malenconia dels cauallers, de la qual ell tenia sa part, li plaura lo dia de la batalla veure pera quant es cascu, e que per ventura ells voldrian no hauer feta ne dita tal follia. E que sens falla, puys tots hi venien acordats, ell los donara entendre quels fora millor hauer pau, e asignals lo dia de Sant Jordi pera la batalla. Passat aquell jorn tantost lo Sanglier per un haraut trames a Curial una letra, per la qual li deuisaua les armes en aquesta forma. Primerament, que cascu se pogues armar a sa voluntat e plaer ab arnes comu de guerra, e que no poguessen dur rahors, punçons, conjurs, pedres ne altres coses, e que haguessen hatxes, spases e dagues eguals, significantli la larguesa de cada una daquestes armes. Axi mateix li