pregas, mas puys que veya que demanaua son dan, que ell lou complauria ab maior larguesa que ell no sauia demanar e axi que hagues licencia del Rey, que no li fallaria quil matas. Guillalmes de la Tor tantost suplica lo Rey que per sa merce donas licencia que aquella batalla se fes a dos per dos. Lo Rey dona la licencia ab molt gran plaer, car la malenconia que ell hauia daquest fet era molt gran, e per ço li plauria que fossen molts los qui fessen son dan, e que com maior fos lo mal, abans li passaria la fellonia. E axi lo haraut torna a Curial e li dona la licencia del Rey, de que Curial hague molt gran plaer, es mes a pensar qui hauria per companyo aquella jornada. E com be hagues pensat, delibera no pendre companyo en tot lo realme de França, no obstant que molts se oferien a ell pera aquella batalla, ans scriui al Rey Darago denunciant li lo punt en lo qual ell era, e li plagues trametre li un companyo pera aquella jornada. Lo Rey Darago hach molt gran desplaer daquella nouitat e publicala a tots aquells de casa sua, e puys que fonch sabut, veuriets alegrar cauallers e cascu mostrarse afectuos per anar en França e fer la batalla. Alegrauas lo Rey e no sabia on sestaua de goig veent la volentat dels seus cauallers, que cascu suplicaua e cercaua suplicadors per si, empero lo Rey se retengue aquell jorn. Mas Aznar Datrosillo qui oy aço, sens dir res, en aquell punt parti de Barchinona e sen ana a dormir a la Roca e dalli scriui una letra al senyor Rey per la qual li denunciaua com era partit
