per anarsen a Curial e fer aquella batalla; perque li suplicaua e li clamaua merce que nol priuas de la sua gracia, ans li plagues scriure a Curial que ell loy trametia. E leuas a mijanit e continua son cami a jornades tirades, tementse quel Rey li trametes detras per empacharlo. E axi vench a Paris es presenta a Curial, de que Curial hach molt gran plaer, car conexial per ço com hauia aportat lestandart al torneig e era valent e molt valeros, forts e ardit, en tant que tot caualler quil hagues per companyo deguera esser rahonablement content.
85.
O Rey com reebes la letre de Aznar ris e legila dauant tots e dix:—Sim aiut Deu, tots temps conegui que Aznar hauia mes mester fre que sperons, e sens tota falla ell es bon caualler e marauellos, e sera encara molt millor si a Deus plau. A molts desplague aço, perque cascu volguera hauer part de la honor de Curial; perque lo Rey ab molt gran cuyta feu fer paraments molt richs e trames los a Aznar ab gran colp dargent, e scriui a Curial e al Comte de Foix, al senyor de Vergues e al de Sant Jordi, quel haguessen per recomanat. E com Curial reebes les letres del Rey fonch molt alegre e dona les sues als dits senyors, perque tantost se proferiren al dit Aznar e prengueren lo en mig e amenaren lo al Rey per que li fes reuerencia, es presentas a ell. Car Curial nulls temps lo hauia aceptat per companyo, pensant que fora follia, hauent scrit al Rey, pendre com-
