panyo sens licencia sua. Empero puys que hach reebuda la letra del Rey accepta lo dit Aznar, joue de vint anys, molt gran luytador, tirador de barra, gran mestre en tot exercici darmes, axi despasa, de hatxa, com encara de daga, e tan leuger, que al saltar o volteiar paria que volas. E era tant forts, que en lo regne on ell se era criat fins aquell jorn no hauia par. Hauia los cabells durs e molt aspres e gran flota de cabells, grans mans, amples spatles e pits, e era molt prest e ardit com un leo. E com hach feta reuerencia al Rey, lo Duch de Borgunya dix:—Senyor, vets aci lo companyo de Curial. Lo Rey lo mira, e mira semblantment a Guillalmes de la Tor qui present era. E mentres Aznar fonch menat a fer reuerencia a la Reyna, dix lo Rey a Guillalmes de la Tor, tan alt, que molts ho hoyren:—Gran desig hauets haut de fer vostre dan, mes yom pens que Deus vosen bastara, que vengut es quius gratara la tinya, yom pens. Dien alguns que aquest Guillalmes era stat tinyos, e lo Rey li volie gran be. Mas ara lo desamaua molt per ço que aquest fet era vengut a gran culpa sua, era stat causa de tot. Miraren tots a Aznar, e feren raho que aquest deuia esser valent caualler e mol forts encara que fos molt joue e tendre. E per tots se feu general juyhi que tots quatre hauien assats e molt a fer.
86.
MAUA Laquesis a Curial sobre tota la sua felicitat, e axi com sabe la batalla faedora entre ell e lo Sanglier, senti en son cor dolor molt gran, e molt
