Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/282

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
262
Curial y Guelfa.

yom meta a fer tracte que digan que interes propri menpeny e no humanitat a moure aqueix fet, par me molt dura cosa, veent que en ma vellesa per crexer ma honor cobre renom de alcauota. E axi lexals, que Curial es assats bon caualler, e no es laugera cosa vençre un tal caualler com Curial es; e aço es ja stat vist e prouat moltes vegades e per molts. Mes auant pots pensar rahonablement que lo Rey qui es senyor tan saui, haura tal consell que veura ço que tu veus, que la batalla no ha raho, e axi no carregara sa consciencia. E pur com yo deliberas metrem en aquest treball, no es encara temps, car la cosa es tan fresca que no reebria consell.

88.

E

SCOLTADES adonchs Laquesis les paraules de la Duquessa, sa mare, estech entresi. Apres mudant un poch la color, en la seguent forma parla:—Nos marauell vostra excellencia e molt illustre senyora de la resposta que oyrets, ne vullats imputar aquest fet a poca vergonya, car la necessitat en que yom veig romp e trenca les leys, no solament de la vergonya, ans de tota la raho, e ja que vergonya degues hauer, dauant vos no ha loch, car sots mare e sabets tots mos fets e tota ma necessitat. Perque he deliberat passar e vençre la vergonya abans que reebre dan, podent lo scusar. Moltes coses mauets dites, a les quals si yo volia plenament satisfer, seria molt longa la resposta. Solament les que aci em recordare, e son dues; una que Curial no es perti-