Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/291

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
271
Llibre segon.

ballarien en mouren algun, a fi que aquella senyora tan noble e tan valerosa no perdes vanament son temps, aiustant aço moltes coses que serien longues de comptar. E daltre part li digueren que be hauia oyt e sabia que Anthoni, mossenyor oncle del Duch de Burgunya, se donaua dret en lo seu marquesat e moltes vegades per letre lauia request que li lexas ço del seu, sino a ell seria forçat cerquar partit de cobrar ho en tot cas. E que puys Curial ere en aquelles partides e en tal fauor, seria raho que aquest fet se leuas de cami, e que nulls temps lo Marques hauia haut temps pera fer sos fets fins ara; oferintse com al Marques vengues en plaer, anar personalment per tractar tots aquets fets, en manera que ell fos seruit, e per defalliment de seruidors sos fets ne sa honor no valguessen menys. Plague aço molt al Marques, e encarregals tots los fets, manant los que tant com toque als fets de Anthoni monsenyor, comuniquen ab Curial, empero que del matrimoni que entenen a tractar no li descobrissen cosa del mon. E axi conclogueren lo parlament, tractant aquests fets en diverses jorns, e fets los memorials e letres, pres comiat de la Guelfa, partiren de Monferrat e tingueren son cami fins que foren en Paris.

95.

C

URIAL per Melchior de Pando fonch certificat de la anada dels ancians, e lo jorn que degueren entrar en Paris isquels a reebre molt honorablement acompanyat, e menals sen a posar a seu