freturosos de fauor ne que los altres hagen, de dit ne de fet, un punt de honor ne fauor mes de la quels pertany, car yo mentench a regir aquest fet ab tanta egualtat como a mi sia possible, e axi no siats dubtosos de res. Semblantment si cosa alguna vos fall que mester haiats, digats ho, que yo laus fare donar si sera en mon poder. Al qual Curial respos:—Mosenyor, yo nulls temps pensi ni entench a pensar que vostra excellencia se deia gouernar en aquest fet, sino en la manera que hauets dita. Gran Rey sots e valent caualler, e son cert que donarets tal compte de vos que hom del mon nous pora rependre.—E tu, dix a Aznar, has mester cosa alguna? Digues ho, car not fallire. Respos Aznar:—Una cosa he obs e aquesta us deman, ço es, quens desempachets, car vot a Deu una senyora que am nom lexa dormir, ans vos jur que de nit me par que la veia em diga:—desempaxa e vine. Per queus torn a suplicar quens desempatxets e ella no sie frustada en son desig.—Digues Aznar, dix lo Rey, es bella? Respos:—Daçom tench per dit que sia la pus bella del mon; que no la vea persona alguna que della nos enamor. Lo Rey torna a dir tot en rient:—Digues, vol te be? Respos:—Per ma fe, senyor, yo crech que hoch, e dema Deus volent ho veurets per obra, car per dit me tench que recordant me della lo qui contra mi combatra fara son dan e axi sera certament. Ris lo Rey molt, e tot hom murmura dient que aquest deuia esser molt valent home darmes e daria bona
