Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
12
Curial y Guelfa.

molt gran creximent, e nos que res noy sabem, ne porem portar punicio, dela qual serem dignes si lo Marques non asabentam.—E jatsia que sobre aço molt se afermassen, empero finalment conclogueren que abans que daço fessen mot al Marques, guardassen attentament si porian veure indicis de alguna desonestat e que tantost al Marques ho manifestassen. Lo qual Marques sacostaua molt Curial, e aell comunicaua tots sos consells e tots los plaers que hauia. E veent que sa germana hauia plaer de rahonarse ab ell e de la sua companyia, loy trametia souen, de la qual cosa ella hauia consolacio sobirana. E quant mes lo comunicaua, tant mes en la sua amor sescalfaua e sencenia e viuia molt congoxosa perque ell no sen avisaua. E axi deya ella a Melchior ques duptaua que aquest joue seria couart. E aço dura per gran temps, car Curial qui no sabia ne pensaua que la Guelfa li donaua ço que despenia, tenia lenteniment molt apartat daquell de la Guelfa e per altre via la solaçaua en mots plasents e burles. Mas que ell la amas nunca loy donaua entendre ne mostraua senyal que entenes que ella amaua ell, de que la enamorada dona portaua insoferible pena. E si pensa un jorn que sola vergonya li tolia sos plaers; e que puys altre impediment noy hauia, ella lo cuydaua vençre e venir a fi de son desig. E estant imaginant en aço cercant via e manera com se tolgues dauant aquella cruel e desauisada vergonya, lo Marques trames Curial a la Guelfa pregantla que anas menjar ab ell. La qual sens pus