se interposauen. E quant aquells, per apartar los caps o en altra manera, fehien finestra, tantost los ulls de abdos los enamorats ocupauan aquell loch e com la finestra se tancaua tot plaer los fugia. E axi estigueren abdosos aquell dinar que ne ella menja ne ell reposa. E en lo pit gentil en lo qual alguna impressio de amoros plaer encara no era entrat, subitament sences una flama fogueiant la qual fins que mort lo ocupa nos pogue apagar. Lo dinar se acaba e les taules foren leuades de que abdues les parts foren contentes. E apres que la dona hach un poch estat, pres comiat de son frare, e a la sua cambra, acompanyada de molta gent notable, congoxosa torna. La qual dich a Melchior:—Digats a Curial queus respona a les paraules que yo li digui vuy. E girantse a Curial li dix:—Parlaras a Melchior axi com ab mi faries.—Perque Curial ana a casa de Melchior e mot per mot ço que la Guelfa dit li hauia li descobri; aiustant a aço que ell temps hauia que pensaua ço que era e esperaua loch que de la sua passio la pogues fer certa: e puys que Nostre Senyor a aquest punt aportats los hauia que lo manar era a ella. E que li suplicaua que aço volgues abreuiar a fi que discret orde a aquest fet donar poguessen; car mentre ell pensaua ella no esser disposta a complaurel, comportaua en una manera la pena, mas ara que entre ells per paraules la cosa era palesada, li seria pus dura cosa portarla. Lo prom qui ja dies hauia ques tenia per dit que aquella entrada aquesta exida deuia hauer,
