Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/362

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
342
Curial y Guelfa.

poria esser molt noyble al plaer e a la honor. Car estar musant e no hauer de que sostenir lestat en lo qual se ere mes, venint a pobresa, haurie desonor e molt gran abatiment. Pensa algunes vegades anarsen en Alamanya, mas com Lemperador quil haguera sostengut honorablement fos mort, no sabia quiny partit se prengues ne on anas. Pensaua axi mateix anar sen al Rey Darago, lo qual haguera haut plaer de la sua venguda e li haguera feta bona companyia, e era la pus util e millor via que ell podia tenir. Empero los infortunis quil seguien no donauen loch que ell se afermas en aquesta conclusio. Perque ell torbat, marrit e trist ignoraua ço que deuia fer, e no trobaua loch que fos couinent a ell. Conexia lo Marques de Monferrat per ventura hauer plaer que ell hagues honor, empero no li plauria que stigues en lo seu marquesat; ne tampoch aquella casa era tan gran que ell hi cabes. E axi la sua pensa un molt treballada, la qual cosa conexent Melchior de Pando, dubtant la desesperança del caualler, nos pogue tenir de venir a ell e parlarli, dient:

6.

A

MICH molt car: yot prech que not vulles torbar per aquest accident que tes vengut, ans te prech quel metas entre les prosperitats o bena venturances si aquest nom merexen hauer, e comtal per una; e semblantment mira les benanances e veuras que no has raho de planyer, ans deus grayr a Nostre Senyor Deus, lo qual es prospera fortuna, o almenys