Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/367

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
347
Llibre tercer.

8.

U

N cossari genoues lo qual Ambrosino Despindola hauia nom, hach sentiment Curial esser molt rich, e per cobdicia daquella roberia pensant que ab poch treball la hauria, mesa primerament apunt una galera que tenia, de Portvendres parti, es mes en loch que la galera on Curial anaua encontras. E axi com Curial plen de pensament e de tristor en la cambra stigues, per lo patro e per altres de luny fonch vista la galera del cossari qui contra ells venie. E veent la venir en mal so, ab gran cuyta se començaren a armar e a fer gran remor per la galera, a la qual remor Curial si be sestaua molt tabuxat del mal de la mar, alça lo cap e demana quiny brogit era aquell, e fonch li respost que una galera de cossaris venia contra ell, e axi ques leuas es aparellas a la defensio, sino poria esser que ell e tota la sua gent se perdrie. Curial oydes les noues, lleuas molt prest e ab los seus, si be los mes jahien del mal de la mar, armat isque e viu la galera del cossari molt prop, e acostant se la una galera a la altra, per les primers saluts una ruxada de viratons trameteren e despuys començaren a trinquiar ab les ballestes, en manera que lo cossari nafraua molta gent a Curial, e Curial e los gentils homens qui ab ell eren, estauan en la popa ociosos sens que no podien fer cosa alguna. Perque Curial, cridats lo patro e lo comit, manals que en tot cas les galeres sacostassen pensant que axi trauria del cossari millor partit, e cuydali venir pijor, car lo cossari qui era valent home e molt exercitat en la