Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/368

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
348
Curial y Guelfa.

mar, aiudat dels seus ab molts homens salta en la galera de Curial e en un punt abans que Curial cosa alguna hagues feta, la meytat de la galera quaix li prengueren, e los companyons e altres de la galera ia stauan en punt de retres. Perque Curial saltant de la popa ab lo seus, alguns ab hatxes, empero los demes ab les spases en les mans, fan se auant e quisque fonch aconseguit, mort o nafrat cahia o tornaua atras. Perque los de Curial cobren esforç e feren sens merce aquells del cossari e recobren la galera que hauien perduda, e fan tant de les mans, que los del cossari qui en la galera eren saluats, volgueran esser en la sua propia, e axi ho mostraren, car molts cuydants escapar als colps de les spases e de les hatxes, se lançauen en la mar e miserament ferits de molts viratons morien. En tant que la galera del cossari per cobrar son senyor, qui en laltra encara feya armes, sacosta tant, que los de Curial saltaren dins, e axi com aquells qui molts companyons e los millors hauien perduts, nos pogueren longament defendre, abans retent se lo pus saluament que pogueren, foren presos tots, e lo cossari nafrat de dos colps molt leigs en la cara, fonch per aquesta forma pres retengut. Perque Curial ab les dues galeres a la illa de Ponça peruench, e reposat alguns dies, mes lo cossari en terra, ab los de la sua galera sauengue, per manera que la galera del cossari romas a ell, e mudada tota la gent sua en aquella, acomiadantse de laltra galera e presos de aquella alguns companyons