e hauia fama de molt santa persona, e lo frare conexia molt be a Curial, mas Curial no a ell, e com abdossos sacompanyassen, interrogant lo frare Curial a manera de qui confessa, descobri al frare tot lo fet de la Guelfa e la causa de la sua desaperança, complanyentse molt de la Fortuna qui a aquell pas lo hauia aportat. Lo frare com lach plenerament escoltat e ab paciencia oyt, respos e dix:
13.
U has be raho de dir mal de Fortuna, e yo not sabria reprendre si ten clames, ans me marauell com no ten clames pus fort, car molts llaços ta parats e en diuerses lochs e maneres, en algun dels quals es marauella com tan tart es caygut. Mas lexem la, car es llenegable, sorda e orba e no sab ques fa, ni sab a qui dona ne a qui toll, e deço que la deuem loar no la maldigam. Digues, Curial, ¿e no li est de molt tengut que tan gran temps tage comportat et hage fet, si dir se deu segons la vanitat del mon, lo millor e pus valent caualler que visca vuy, et hage fauorit sobre tots los cauallers? Has hauda festa de Emperadors, de Reys e de senyors mes que altre; riqueses ab gran larguesa, e finalment tots los seus dons ta comunicats copiosament e larga. E apres per ço que no ofegasses en aquest golf de vanitat e no perdesses lanima, per ço que coneguesses ton Saluador, ta aportat a aquest punt, ¿e encara dius mal della, que has hauda honor en aquest mon, ella procurant, e ara te procura laltre? Has regnat en la terra
