e comouen les. E despuys asseguda en un Reyal siti tot negre, circuida de moltes gents, a parlar comença e dix:
18.
MIGA mia molt cara: yo he oyda la oracio que tu has feta a Neptumno, e nom marauell de la sua crua e curta resposta, car tots temps fonch tal, e nos vol gouernar per persona del mon, ni crech en algun cas que ell reebes tos prechs, sabent que tu est fembra feta a ta guisa e no ous prechs de degu, ne has spirit de pietat, ans en un punt te enfelloneys e vols que totes les coses stiguen a ta disposicio e ordonança; e axi Neptumno vol regir son Regne en aquexa matexa forma. E son molt marauellada com en aquest cas fuyst moguda a pregar Neptumno que fos cruel a aquell caualler, com ell mateix sie tota la crueltat del mon e no sapia estar un momeut sens fer crueltats e obrar mal. ¿E com penses tu que encara que en aquest punt, en aquest loch, la mar stiga pacifica e no mostre tempestats, que en altres parts no faça mouiments terribles e espauentables, e no perescan molts ab tots los bens lurs? Yot dich que tanta es la cobdicia de Neptumno, que si molt lo nauegar se usara, tots los bens e totes les riqueses del mon, si aquest nom merexen hauer, arrapara e beura ab la sua insaciable gola. Car yo no crech que tots los homens que viuen en lo mon hagen tants bens ne tantes riqueses com Neptumno los ha tolt. E posseeix maiors riqueses, sens comparacio, que
