Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
20
Curial y Guelfa.

12.

C

URIAL, fins aci yo te amat molt e te auançat deuant tots aquells de ma casa, pensant yo que ma honor fos a tu recomanada e per aquella te sotsmetesses a tot perill. Ara es me estat dit que tu ames molt mes tos plaers que no ma honor, de quen so molt marauellat. E pensar deus que la Guelfa es ma sor, e yo he a hauer sentiment de tot ço que contra ma honor en la persona daquella es fet. E si yo com a home en aço obrar volgues, ans que ara de mit pertisses te faria pudir la sua boca la qual ir, venint ab mi a dinar, se besist. E tant com de mi mes fauor, honor e profit has reebut, tant mes en aquest cas me deuria enuers tu encruellir. Pero pensant que en ma casa de petit infant fins en aquesta edat te est nodrit, no vull axi en un punt desfer la factura de les mies mans. Empero amant mes te remete luny que prop, te dich, que en aquest punt de tota la mia terra james no retornador te hages absentar, e cerca en altre part qui a millor port arribe lo teu jouent, que yo la infantesa no he fet.—Curial qui en aço no pensaua, senti de present en son cor dolor molt gran e en un moment li ocorregueren a la memoria diuerses coses, e pensa que aqui li conuenia esser home. Perque ab la cara segura e en res no torbada, de continent respos:—Senyor, no sabent yo qui daço ta informat, anuides sabre respondre, mas pur proueyre a la mia vera e simple escusacio, e apres si la calitat dels acusadors ho requerra seguint aquella aquestes dues mans, me faran quiti del carrech que es a mi agran