Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
22
Curial y Guelfa.

donar manera de parlar de tu a fi de que yo en defensio de ma honor e de la mia vergonya, no hage a fer coses quem desplaurien. E per totes aquestes paraules, not penses hauer desauançat res en la mia amor, ans ab aquella matexa cara, ab aquell mateix comport que fins aci est per mi estat tractat, ho seras daci auant, axi empero quel anar e venir ala cambra de la mia sor hages per escusat sino que en ma companyia hi anasses.—E girant lasquena no volgue pus escoltar, ans ensems tots justats sen anaren, e per desfreçar la cosa e quels ancians coneguessen que ell tenia en poch ço que dit li hauien, com vench la via del dinar, mana a Curial ques metes a la taula, e axil feu dinar ab ell, de que los ancians se trobaren fort trists es tengueren per abatuts. Empero com fossen homens de gran astucia e no haguessen partit sino de callar, dissimularen la cosa esperant quina exida haurien aquestos fets. La Guelfa per via de Melchior totes les coses sentia, e fonch ben prop de barallarse ab son frare e tornar sen a Mila. Empero finalment delibera callar e dissimular, pensant que la cosa no iria mes auant, ans se callaria e seria mesa en oblit. Empero sostenia terrible congoxa perque lo seu Curial no venia a la sua cambra axi com solia. Mas ell continuaua lo junyer, la qual cosa ell feya mills que altre, e ella tot temps lo miraua. E com mes de veurel la oportunitat li era tolta, tant mes en la sua amor sencenia e sescalfaua; e lo dia que no si junyia Curial, tot lo jorn jugaua pilota dauant lo palau e era per ella continuament mirat e vist.