Daqui auant anaren al loch on foren morts e veren molts ossos, empero no pogueren conexer cosa alguna, mas informaren se de la talla e estatura dels catius qui eren estats venuts e del abit en que foren atrobats, e fonch los respost que eren homens ben apressonats, especialment lo un dells era molt gran de la persona e hauia molt bona cara, les carns molt blanques, e fonch pres, vestit de un jupo de seda, lo qual lo mostraren e semblantment li fonch atrobat en lo polze de la man dreta un anell dor ab un leo, ab lo qual segellaua les sues letres. E tant feren e tant treballaren, que ells hagueren lo jupo e lanell e compraren ho a mes preu que no valia. E daqui auant partiren de Tripol e anaren per moltes ciutats e viles cercant los catius, e no trobant res, vengueren a Tuniç, e cercaren demanant per la ciutat axi a mercaders com a catius cristians, si sabien on eren dos catius qui escaparen de la galera de Curial ques perde a Tripol; empero nulls temps ne pogueren hauer algun indici. Anaren per moltes alqueries e cases de les ortes cercant e interrogant los catius que trobauen, empero no vengueren a aquella casa on ells eren, ne encara que venguts hi fossen los hagueran coneguts, tant eran ya cambiats e mudats, ne Curial se fora donat a conexer a ells, ne hauia desig de exir de catiu, ans alli volia morir. Perque com molt haguessen cercat e non poguessen hauer algun indidi, muntats en una nau de genoueses, a Genova vengueren e despuys, per lurs jornades, a Monferrat, e
