Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/428

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
408
Curial y Guelfa.

cercauan esdeuenien en la casa on ells eren. E axi passaua lo temps sens los catius hauer consolacio e los cercadors alegrarse de ço que desijauan trobar, e axi tornaren en Monferrat dients que no podia esser que vius fossen, car ells ab la mayor diligencia del mon hauien cercat no solament Tuniç, ans moltes altres ciutats e viles, e que nulls temps ensenya alguna nauien poguda hauer, ans certament entenien que eren morts.

46.

L

OS catius se esforçauen be a treballar e seruien axi be a aquell senyor de qui eren, que per cosa del mon Faraig nols donara a algu, ans los amaua tant e confiaua tant dells, que no hauia cura si feyen molt o poch, tenint se per dit que nulls temps stauan en soll. E enaua sen a Tuniç e passaua moltes vegades la setmana tota que no tornaua al ort, en lo qual tenia sa muller e una filla, ia de edat per ventura de quinze anys. E era tan bella, que segons la fama que aquells qui la hauien vista li feyen, no hauia par en tot lo Regne de Tuniç. E certes no a tort, car si los ulls de Curial no eren enganats, no li era atribuida bellesa alguna que en ella no fos mills que ells no podien esperar, e hauia nom Cammar. Son pare era tan gelos no solament de la filla ans encara de la muller, que bellissima dona era, que nulls temps a la ciutat les lexaua anar, ans les tenia en aquella casa no solament apartades, ans amagades, e ell anauassen a Tuniç on tenia altre casa e