cors de Curial e de la resplandor dels seus ulls, e mira li la boca e totes les circunferencies de la cara, e feu juyhi que en lo mon pus gentil home no hauia ne encara podia hauer, car Faraig qui era judgat un del bells homens de tot aquell Regne, no egualaua ab tornes de molt ab la bellesa de Johan. E mes pensa la donzella dins son cor, que si catiu no fos e anas ornat e hagues delits com hauia desayres e treballs, altre seria que nos mostraua ara, e per aquesta raho comença a donar li a menjar algunes viandes millors e pus delicades que no solia, e en maior copia, en tant que la vida dels catius fonch millorada sens comparacio, e si Fatima tenia a prop a Berenguer, Cammar no oblidaua Johan, ans ab ell staua e dell null temps se partia. Fatima no pensaua que Cammar se enamoras de Johan, mas que sabent lo fet de Berenguer e della, per ferli plaer sestaua ab los catius, de que la mare hauia no poch plaer, ans los confortaua molt a allo per cobrir sos mals fets. E com Cammar dels catius se partia, legia Leneydos de Virgili, lo qual ella en lengua materna tenia ben glosat e moralisat, car son pare lo hauia haut del Rey, e molts altres libres en que la donzella passaua temps, e era tan entesa segons la sua tendra edat, que aço era una gran marauella. E Johan que sabia molt be tot lo Virgili e los altres libres, li declaraua moltes coses que ella no sabia ne entenia, e yous dich que de ço que ella podia pagaua be lo mestre. Parlaua Johan molt be aquella lengua, e Cammar mostrali
