e mira entorn e viu un coltell que estaua sobre un banch, e corrent pres aquell e dix:—Tum defendras del Rey. E feris ab lo coltell pels pits. E com se feris sens manera dubtant esser empatxada, no entra dret lo coltell, ans biaxa per la mamella esquerra, e no li entra en lo tou del cors. Mas ab tot axo la nafra fonch molt gran, pregona e molt espauentable, e a la trista Cammar, vista la sang, fugi lo cor e caygue mig viua. La mare vist aquest acte tan inopinat, correch a sa filla, dient a grans crits com fembra fora de seny:—Traydor, tu mas morta ma filla. O alcauot e acurador de la tua carn, ¿perque has morta ta filla, e a mi, e encara tu mateix? Lo mesqui de pare, torbat, no sabia que dir; mas caualca e fort cuytadament anassen a la ciutat, e trames lo cirurgia del Rey a casa sua, pregant lo molt que daquella minyona volgues curar. Perque lo cirurgia caualca tantost, e anant molt prest entra en casa e viu la nafra molt gran e molt perillosa, empero tots temps dix que la donzella, aiudant Nostre Senyor, curaria be, no obstant que en perill son fet stigues e stech alla per quatre jorns.
53.
ASSATS los dits quatre jorns, lo cirurgia vench a Tuniç, e feta reuerencia al Rey, lo dit senyor li demana don venia. Ell respos que de pensar una filla de Faraig Audilbar, que tenia un gran colp en la mamella esquerra, lo qual ella matexa ab un coltell sauia donat, e que era molt perillosa. Lo Rey
