E tu poch a poch tendras manera que vulla esser mia, e yot jur que aquesta sera maior de totes mes mullers, e per ella lexare moltes altres, segons ella voldra, e per ventura totes, e tu regiras mon Regne e yo no fare sino ço que tu voldras. E tornant a la donzella, dix:—Cammar, a Deus te sies; si yo pore fer alguna cosa que en ton plaer pusca venir, prech te que mo digues, que yo ho fare mantinent. La donzella no respos. Lo Rey sen va a Tuniç e feu venir un germa de Faraig Audilbar e dix li:—Audalla vet que yo hauia pregat ton frare Faraig quem donas per muller una filla sua apellada Cammar, e fuy informat que per despit meu per ço que yo no la hagues, la hauia morta. Ara he sabut lo contrari, e penit me de ço que he fet, e prech te que mo perdons, e pensa que tu e ta casa e tots tos parents haure per recomanats. Audalla respos:—Senyor, Faraig, mon frare, no nafra sa filla, ne yo he poguda saber la causa de son dan, ne vostra senyoria deuia pensar que crueltat de home del mon bastas a matar sos fills, e daltre part que ell era tant vostre, que per res del mon ne fera ne diguera cosa que en enuig vos degues venir. E que vos li haguessets demanada sa filla, e a ell e a tot son linatge, era molta honor; la errada solament es stada vos creure massa leugerament, e apres hauer hauda massa prompta la execucio. Empero com aço ja reparacio no hage, la medecina es metre ho en oblit. Lo Rey torna a dir:—Audalla, la veritat es que yo son enamorat de
