Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/444

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
424
Curial y Guelfa.
Cam. E yo ab ell.
Fat. ¿Perque, filla mia?
Cam. Car apres mort de tal pare, no vull ne deig viure pus.
Fat. Filla mia, estoia aquexa fortalesa del teu noble cor per altre cas, que a aquest not poria profitar ne exiries ab ta opinio.
Cam. Certes no fare tan gran injuria a la sanch de mon pare, que yom sotapose a home qui voluntariament la ha volguda escampar.
Fat. ¡Ay filla mia, e que faras, ne qual cor taiudara a sostenir los turments forts e cruels quet fara donar!
Cam. Vengan duymes totes les penes que ell donar me pusca, car mayor pena es a mi esperar que passarles, e estar en esta vida par a mi cometre maluat delicte.
Fat. Ay filla mia ¿e no tems la furor e crueltat del Rey, lo qual com vol una cosa no escolta raho ne demana consell, ans faent ley de la voluntat pessima, no tement superior ne reprensio dels seus, mana e coue ques faça ço que vol, e mata aquells qui per ventura contra raho ha en oy, e no es qui loy gose demanar?
Cam. E si la crueltat del Rey no ha tanta força que daquest mon me pusca traure, les mies mans men trauran.