Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/445

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
425
Llibre tercer.
Fat. Filla mia, ¿no sabs que lo cor de la fembra es flach e les mans tremoloses?
Cam. Abans es lo contrari, car escrit es, e no per un sol doctor, que los cauallers deuen hauer ardiment de fembra e cor de leo, e axi ho dix Hercules a Philotete com lo feu caualler en Espanya. E axi lo meu cor, pus dur que pedra, mana a les mans que executen ara aço que altre vegada ab menys raho han assaiat, e no soferran que yo sia per lo matador de mon pare tan vilment ensutzada.
Fat. Filla mia, no vulles morir, car lo morir no es venjança, e si tu morint mataues lo matador, alguna gloria te seria e no gran, mas morir tu e laltre viure e hauer tots los plaers del mon, follia es pensar ho e seria millor metre ho en obra. E com tu fosses morta al Rey no li fallirien mullers, e tu serias judgada per folla e morries sens virtut.
Cam. Virtut es la fortalesa del meu cor, e Cato, honor de tots los romans, me mostra en Utica lo cami de la libertat e per aquell caminare, e a tal mestre tal dexebla.
Fat. ¿E penses tu que Cato com se fonch ferit en Utica e ab lo ferro feu cami per on fugis de Cesar la sua espauentada ans esglayada anima, nos penedis de hauerse