Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/451

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
431
Llibre tercer.

Tereu no pregauen lurs mares quels matassen, ans plorauen per no morir. E yo prech a tu ab legremes, ¿e seras tan cruel que no reebas mos prechs?

Fat. Filla mia, abans matare a mi que a tu, e si aquest cami prens, ta mare desauenturada te seguira.

60.

T

ORNA adonchs la mare ab la resposta als altres, e finalment los dix que no podia saber res de sa filla, sino que la veya pus disposta a morir que a viure, e que sens tota falla morria si la volien metre en poder del Rey. Tots foren molt marauellats daço, e jas tenien per dit que la vida daquesta minyona era poca, car com fos guarida lo Rey la voldria hauer e ella no ho consentria; ans seria possible lo Rey voler ho saber della matexa, e ella respondre per forma que la faria matar, e axi stauan molt trists. Lo Rey de ora en ora volia saber lestat de la donzella, e trametia li moltes coses per alegrarla, e com ell mes se treballaua en cercar li alguns plaers, mes la enuiaua, e axi les voluntats del un e del altre eren molt luny. Cammar empero, que en altre fet sino en aquest no pensaua, cregue que ella no porie hauer del seu Johan ço que desijaua, car lo Rey axi com fos un poch millorada a força la sen menaria, e axi delibera, mentre hauia temps, fer ço que en lo cor li era caygut, ço es, donar a Johan tot lo thesor de son pare: axi que si ella escapas de les mans del Rey, lo dit