Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
26
Curial y Guelfa.

de poca valor axi com yo son. Solament te vull reduir a memoria quet membre que est meu, e que yo altre cosa en aquest mon no desig sino lo teu auançament e lo creximent de la tua honor, perque yo no veent altre via per la qual tu millor auançar te pusques sino aquesta darmes a la qual nostre senyor Deu ta aportat, he sostengut ab paciencia, no empero sens gran dolor de mon cor, que afer aquesta batalla liberament te sies ofert. E tant com es maior lo perill e la pahor tant es mayor la honor que ten seguira. Justa causa has empresa, e daço es estada la fortuna á tu fauorable, que batallaras per una de las pus nobles dones del mon e pus valerosa, segons he oyt, la qual ab aquell caualler a gran tort han acusada. Vaget lo cor que si daço, segons yo tench esperança en Deu, exiras ab la opinio deque daqui auant no sera qui de tu e de mi gose parlar, hauent esguart rahonable que qui la honor stranya defen ab doble cor defendra la propia. Pensa que seras deuant molts Reys e Princeps e que les pus nobles dones del mon te miraran. Scriu me souen e sapia yo ab homens qui stiguen en perades totes les coses. Nom faces morir de desig de saber noues de tu: net faça pahor quet fallega res, car yom dubte que tu goses despendre tant com Melchior te donara. E metent li un molt rich diamant en la ma ab los labis ya mullats de lagremes lo besa, e recomantlo a Deu li dix que sen anas. Curial volent respondre e que ja la boca obria per parlar, ella replica:—Vesten nom digues res: