molt content, se offeri a ells molt; perque ells tragueren ço del seu de la galera, e molt secretament en casa del mercader ho meteren, e pagada be e molt notablement la galera sich parti e ells romangueren e reposaren aqui alguns pochs jorns.
77.
O passaren gayres dies partiren de Genoua e anaren a Monferrat e posaren en lospital. E venien cascun jorn a pendre del relleu que donauen als pobres a la porta del palau del Marques, e moltes vegades esperant cantauen, en tant que lo Marques ho hague a saber e feu los manar que venguessen dauant ell. Venguts los catius, lo Marques los oyhi, e altas tant daquell cantar e daquella canço del orifany que aço fonch marauella gran. E de continent trames a dir a sa sor que jahie malalta, que alli hauia dos catius que cantauan molt be, sils volie oyr. La Guelfa respos que li playa, e axi lo Marques mana que a la Guelfa los amenassen.
78.
A Guelfa hauia sabut com Curial, escapat de la galera, era mort ensems ab son companyo, car aquells homens qui foren tramesos per cercarlos ho hauien afermat, jatsia falsament, de la qual cosa la Guelfa hauia aportat maior dol que per la mort de son marit. E axi com aquests dos catius foren dauant ella, fonch los manat que cantassen; ells començaren a cantar la canço del orifany. La Guelfa que oyhi aquella canço, marauellas molt e manals que la
