Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/473

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
453
Llibre tercer.

a la Guelfa, aquest poder esser Curial. Empero manali que li digues aquella canço de paraula sens cantar, e ell ho feu tantost, e com ella la hach oyda, li dix, qui hauia feta aquella canço. Ell dix que no sabia, que en Tuniç la hauia apresa de uns mercaders. ¡Ay trista! dix ella, que yo conegui aquell qui la feu. Lo catiu respos:—Si vos laguessets ben conegut nol haguerats exellat.—E com sabs tu que yol exellas? dix la Guelfa. Respos:—Saber ho deig que so estat en catiu set anys, per una vostra fellonia. E comença a parlar lengua lombarda. Ladonchs ellal mira e en los lineaments de la cara coneguel, e dixli:—Traidor, quit aporta a la mia cara? Respos ell:—Vos senyora, quem enuias a manar que vengues.—Anats, anats, dix ella, a casa de vostre oste, e nom vengats pus açi. E axi Curial, inclinant lo cap, a casa de son oste un poch alegre, reuerencialment acomiadant se torna.

79.

A

XI com Curial gira lasquena, la Guelfa crida a Melchior, e volent mostrar la cara fellona encara que no podia, li dix:—E sabets qui es lo catiu ab que yo he parlat?—No, senyora, respos Melchior. Donchs demanats loy que ell vos ho dira, e altre oste tenits que no pensats. Melchior, ladonchs, ficant lo genoll, li dix:—Ah, senyora, per Deu meree, digats me qui es.—Anats, anats, a vostra casa, que alla trobarets aquell vostre fals amich Curial.—¿E com senyora, aquell es? Hoc, dix ella, certament.—A las, e tenguil en ma casa e nol conegui? Perque correch a