que aquestes vistes escusar nos podien, a les tendes de Curial sen ana. E es ver que ell no desijaua sino veure Curial e parlar, ni era per als vengut, empero nol volia veure axi tost. Ja Curial se metia a punt per anar al Marques; labraçar e la festa fonch gran. Los senyors qui ab Curial eren, vista la festa que Curial feya al Marques, axi mateix lonraren molt, car en altra manera no hagueren curat molt dell, e certes lo Marques nulls temps se viu tant de be com aquell jorn. E axi lo Marques fonch festeiat e fauorit mes que no fonch en la sua vida fins aquell jorn. Curial lo prega que nos partis daquelles tendes e que aquella fos la sua posada. Lo Marques, prenent los prechs de Curial per manaments, ho atorga. Perque Curial lo feu seruir esplendidament e li donaua tot ço que despenia bastantment e larga. Curial era molt ben seruit e tots temps se seruia ab ministrers e ab grans cirimonies: conuidaua molts senyors grans e donaua grans dons, e aquestes coses e altres semblants li procurauen molt grans honors e fauors. Lemperador qui hauia entre oyt lo fet de la Guelfa, sabut lo Marques de Monferrat esser en les tendes de Curial, no obstant que per sos merits ial fauoris molt, ladonchs lo fauori molt mes e li feu millor cara e li donaua grans dons, axi que lo Marques staua tot esbayt e torbat, no sabia que dir, sino que ell axi mateix se treballaua ab tot son saber en dir e fer totes les coses que a Curial podien e deuien plaure. E tants eren los grans senyors que a Curial
