Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/504

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
484
Curial y Guelfa.

los quals dues batalles dels chrestians en cors yuarços de caualls, ab incredible desig de combatre se presenten al camp. Feren se de les lançes pels pits, derroquen e maten se; uns caen de ça, altres dalla, e finalment comencen forts e molt aspra batalla. Los Turchs anaden a les sues, altres dues batalles. Curial contra aquelles mes solament una de les sues, e ell ab aquella batalla sempeny auant e fer de la lança lo conduidor dels Turchs axi vigorosament que delaltra part lo passa. Feren los chrestians ab tanta virtut, quels fonch vijares que los Turchs no aportassen armes algunes: moren e caen aquells barbres sens ley e les sues animes visiten la casa de Pluto. Los Turchs empenyen auant quatre batalles, contra les quals Curial empeny tres de les sues; encontren se pits per pits; aqui virats aspre e molt terrible conflicte. Los Turchs mouen altres sis batalles; Curial mou cinch de les sues, les quals ab incredible desig de combatre se presenten als Turchs. Aqui se fa cruel e molt aspra batalla; tornen atras los Turchs, e los chrestians anuides los podien seguir, tanta era la multitut dels morts que ab molt gran treball podien anar sobre los cossos qui sens animes jahien. Los crits, los gemechs e lo brogit eren tan grans, que hom del mon no sentenia. Los Turchs mouen totes les sues batalles e comencen a ferir de nou en los chrestians molt poderosament. Curial axi mateix mou les sues, e recobra lo camp que los chrestians ja perdien. Met se per mig, e ab la sua inuencible