lliure del poema de Virgili, per l'estil de les Chansons de geste. Tal es la opinió de Parodi, lo darrer dels erudits que s'han ocupat de la Fiorita italiana de Armannino, en los Studi di filologia romanza, de Ernest Monaci, fasc. 5. Roma.—1887. p. 119. Existeix un exemplar d'aquesta Fiorita en la Biblioteca Nacional de Madrit, procedent de la del Duch d'Osuna, citat per J. M. Rocamora, Catálogo abreviado de los manuscritos de la Biblioteca del Excmo. Sr. Duque de Osuna y del Infantado. Madrid. 1882, I. 23. Vidd. Giorn. stor. della lett. ital. l. 335.
(6) P. 391, l. 27:—segons que ho ha tret dells mestre Guido de Columpnis. Se refereix á Dictys y Dares, als qui se atribuhexen dos narracions novelesques de la decadencia clássica, sobre la guerra de Troya, compostes probablement en grech y abreviades en llatí. Es aquesta una nova prova de la gran popularitat que la Crónica troyana obtingué en la literatura catalan, á qual conexement arribá, segons sembla, per conducte de Guido de Colonna, advocat de Messina, qui posá en llatí en lo segle xiii lo famós Roman de Troie de Benoit de Sainte-More escrit vers 1160. La obra de Guido fou traduhida al catalá en 1367 per Jaume Conesa, protonotari de D. Pere IV. Se conservan d'ella alguns códices: un en la Bibioteca Nacional de Madrid, altre en la del Duch d'Osuna, que ha passat també á la Nacional, y los que possehexen respectivament D. Pau Gil de Saragosa, y D. Joseph Ametller de Girona. Se 'n trovan citats d'altres en los catalechs de les Biblioteques del Rey D. Martí y del Príncep de Viana. Se sap que D. Pere IV pagá 100 florins per la traducció del Dictys y Dares, pero no 's pot afirmar si ab axó volía referirse á la obra de Colonna, qu' es un compendi de les dos. L'autor del Curial pareix haver conegut directament aquesta, puix la cita ab delectació altres vegades. Axis diu (p. 58) al encarir la bellesa de Laquesis: «mes aquell qui ho voldrá saber, lija Guido de Colupnes alla on descriu la bellesa de Elena...» y torna á traurela per testimoni al parlar de les bodes de Curial y Guelfa (p. 515): «Aquells que ho voldran saber, ligen maestre Guido de Columpnis alla hon tracta del dormir de Jason e de Medea.... mas perque Maestre Guido se es treballat molt en fer tals descripcions a ell ho recoman.»
(7) P. 392, l. 8:—Hi ha aqui en lo codex de que m'he servit, mitja plana en blanch que tal vegada deu correspondre á una llacuna del text original.
(8) P. 396, l. 4:—Hector feu mes, pus solemnes e maiors coses, hach mes virtuts e fonch menys vicios... Al marge d'aquest passatje 's troba en lo codex de Madrid una nota que diu, referintse á Achilles, com si l'autor se penedís d'haver carregat massa la ma en lo elogi d'Hector: «achilles feri be a Hector car en batalla cascu deu cercar son avantatje». En lo Tirant lo Blanch s' observa la matexa simpatia envers lo fill de Priam, que sentiren casi totas les literatures mitjevals. Los exercits del gran Turch portaven en la sua bandera unes letres d'or que deyen: Venjadors de aquella sanch de aquell benauenturat caualler don Hector lo Troya. (I. 330).
