Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
45
Llibre primer.

22.

S

TAUEN aquestos dos cauallers en aquest punt quant los dos altres, ja lexades les hatxes, eren venguts a abraçar se. Mas Otho qui era molt pus fort que Jacob, lo sobra, el mes per terra, e si sesforçaua toldreli la vida, quant Curial mirant vers aquella part presa la sua spasa adues mans, dona ab la punta per los flanchs a Otho, qui staua encorbat sobre Jacob, que enterral mes despatles tot enuersat, e girant se vers Parrot qui cuytaua ja per ferre lo, li dix:—A fals caualler! ¿e cuydes que en tu hage a romandre la plaça? Perque ajustal tan fort e li dona tan grans colps, que certes Parrot conegue que hauia molt a fer en defendres de Curial; perque Curial conexent quel altre mes auant no podia, ans li fallia ale e força, cuytal molt poderosament, e lexada lespasa la ferra ab les mans e despuys quel hach un poch sodegat, de un torn lo mes per terra, e com fonch caigut fonch tan cansat que ne hauia cura ne poder de relleuarse. Curial, girantse, viu los altres dos cauallers ja lleuats e que feyen molt aspra batalla, mas Curial lals feu finar tantost, car aferra a Otho per les spatles e donali tan gran tom que altre vegada lenderroca: perque Jacob correch ala sua hatxa e abans que Otho se releuas lo feri pel cap de grans colps, en manera que Otho ne hach cura de leuar se ans fonch tot perdut e desesperat dela sua vida. Curial ja hauia leuada a Parrot la cara del bacinet, com Parrot qui tota la cara tenia mullada de suor e era tan cansat que no podia tornar ale, ne per conseguent parlar, jahia estes e no