Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
65
Llibre primer.

tot la oblidaua; axi que la dona mirant aquesta ingratitut quasi defallia e ignoraua quiny remey prengues, ne tan poch volia pendre res que altres li donassen; de que ella staua en punt de morir, maiorment que veya que aquell mal home donaua a altre dona lo pa que ella menjar deuia, e per aquesta raho Curial lo volia matar. Apres daço viu que los cels se obrien, e Febus, que totes coses veu, recomta a Venus aquesta ingratitut, perque incontinent Venus irada mana a Cupido fill seu, que en adiutori de aquesta dona se lleuas. Perque lo dit Cupido solla lo seu arch e llança dues tretes, una de plom, altre dor, e ab la de plom feri la dona per mig del cor e ab la dor feri lome ingrat, e axi fort los nafra que la dona sadormi, e lome bascaua e passaua la maior pena del mon, e desijaua la mort mas no la podia aconseguir.

26.

D

URA aquest somni per gran spay, entant que lo jorn fonch vengut e lo sol, uberts los seus ulls, dauraua la faç de la terra. E Curial encara dormia quant Melchior de Pando vench ala cambra e tocant ala porta fonch li uberta. Entrant troba Curial que encara dormia, e despertant lo dix:—Curial, massa dormits. Perque Curial, no en altre manera que si de mort fos tornat a vida, tot torbat se dreça en lo llit e dix:—Pare meu, vos mauets tret del maior treball del mon, car yo staua en punt de matar un home, lo pus ingrat e desconexent que yo crech que fos en lo mon. E daqui auant comtali lo sompni mot