Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


OBSERVACIONS PRELIMINARS


D

URANT les meves estades á Madrid, més ó menys llargues, sempre he acostumat á aprofitar les hores vagatives de les meves tasques, pera consultar códices catalans en la Biblioteca Nacional, de que n' es prou abundosa. En una d'elles, en la primavera de 1891, desitjós d' empendre un estudi seriós y d' algún profit pera les nostres lletres, demanat concell pera la recerca al caballerós y simpátich quefe de la secció de manuscrits, Sr. Paz y Melia, autoritat de pes en la materia, me vaig decidir tot de seguit per la poch coneguda novela generalment anomenada Curial y Guelfa, de qual oblit justament se planyia aquell eminent bibliófil. En efecte; demunt d' ella sols hi havían passat la vista á corre-cuyta, l'ilustre D. Agustí Durán, que 'n feu una molt lleugera descripció bibliográfica, y mon savi mestre D. Manel Milá y Fontanals que li dedicá un estudi de bona ullada crítica, mes sols de dues dotzenes de ratlles, acompanyat de la transcripció, no sempre acertada per la pressa que hi va dur, dels tres primers capítols de cada una de les parts en que la obra 's divideix [1].
 Altres rahons ademés d' aquell oblit desvetllaven

  1. Aquest estudi fou publicat en 1876 en la Revue des Langues romanes, després en tirada apárt ab lo títol de Notes sur trois manuscrits, y reproduhit en 1890 en la replega de les obres de'n Milá feta per mon estimat condexeble don Marcelí Menendez y Pelayo.—Tomo III. p. 485 y s. s.