Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
70
Curial y Guelfa.

diguesli que Curial ja ho sab, e fora tornat volenterosament, sino per la gran cuyta que Lemperador li te que vaya aell prestament, e axi que tantost com hage sabut ço quel Emperador vol, fara lo manament dela Duquessa. Perque lo missage sen torna sens Curial sentir laccident de Laquesis. E com fonch junt ala cambra, Lemperador li feu molt gran festa e dixli:—Curial, oyts ço que diu aqueix haraut. E com Curial linterrogas, lo haraut respos:—Senyor caualler, yo son vengut aci per publicar com lo Rey de França ha ordonat un torneig deuant Melu, e deu se fer dins sis mesos, en lo qual entrara lo Rey personalment. E sera partit en quatre parts; ço es que los cauallers qui al torneig vindran, si son amorosos de viudes, vengan ab paraments burells e negres; e si son amorosos de dones maridades, hagen paraments morats; e si son amorosos de donzelles, hagen los paraments verts e blanchs; e si son de monjes, verts e burells; e per aquesta raho sera conegut cascu de qual manera daquestes dones sera amoros. Ara sapiats que lo Duch de Bretanya e lo Duch Dorleans, qui son joues e molt valents cauallers, ab licencia del Rey, lo primer dia de juny caualcaran ab docents cauallers cascu de son hostal, e a forma de cauallers caminants als errants, iran per totes les encontrades e combatran tots los cauallers qui al torneig iran, e si seran per los camins atrobats. E aquell caualler qui no ira aforma de caualler errant, no sera admes en lo torneig, ni li sera feta honor, ni sera tengut