28.
entre ells en aço stiguessen un missatge de la Duquessa vench, lo qual apres que hach saludat Curial, li dix:—Senyor, Laquesis es ja millorada. Curial respos:—Digats me, que ha haut Laquesis? Respos lo missatge:—Senyor, sapiats que apres que vos partis del ostal del Duch li vench tan gran defalliment que fins ara lan tenguda per morta, mas ara ja es en bon punt, Deu merce. Respos Curial:—Per ma fe aço yo no he sabut fins ara. E de present munta a cauall e ana al hostal del Duch on fonch rebut assats honorablement, e menaren lo ala cambra on Laquesis jahia, e axi com entra Laquesis lo viu, e en un moment perdent tota la virtut ella sesmorti e la Duquessa crida grans crits:—¡A, Laquesis filla mia, filla mia Laquesis! e prega Curial que la besas e axi ho feu perque besant la moltes voltes ella torna. E dix:—Curial, ades yo cuydi morir e tramis per vos e nom volgues fer tant de be que yous vees. Curial se comença a escusar dient que res non hauia sabut; ladonchs la Duquessa crida lo missage quey hauia trames, e ell respos que a Melchior ho hauia dit. Curial aferma ab jurament que nulls temps liu hauien dit mot, ne tal cosa era venguda a noticia sua, de que conebe tanta ira en lo seu cor que fonch una gran marauella. E sino fos lamor gran que ell hauia al prom, certes Curial haguera mostrat quant li ere vengut en enuig aquest fet. Empero com Laquesis fos ja millorada e en millor punt, Curial, pres gracios comiat, ala sua posada sen torna e dix a Melchior ques guar-
