das altre volta de portarlo a tal proua. La liurea se feu tal com Curial volgue, empero tostemps ell vestia jupons de la roba de Laquesis. E comença a trametre la sua roba, e feu se una roba de llera negra, en la qual feu brodar un falco encopellat mudat, axi que no restaua a mudar sino los comiats. E anant al Emperador pres son comiat, al qual Lemperador se proferi molt el prega quel volgues visitar, e daqui auant escriureli de totes les coses que per ell pogues fer, car ell les faria abans que per home del mon. Axi mateix pres comiat dela Emperadriu. Lo Duch Dostalriche qui sabe que Curial sen anaua vench aell e presentant li dons molt preciosos, lo prega ques ampras dell de totes les coses que en plaer li venguessen e encara li dona una spasa, lo guarniment de la qual nos fora apreciat laugerament. E axi pres son comiat e semblantment de la Duquessa, anassen al hostal del Duch de Bauiera per pendre comiat e axi com fonch entrat, sabent Laquesis, Curial venir per pendre comiat de sa mare e della, feu seli al encontre e pregal que la volgues un poch escoltar. Perque apartats dela altre gent, Laquesis axi comença:—Curial, la necessitat en que son posada ha foragitada de mi la vergonya en manera quem ha contreta a dir ço que de bon grat haguera celat. E pensant que alguna escusacio sia ala dona o donzella que ama o vol amar, hauer elegit home noble e valeros e couinent ala sua noblesa he ardiment de parlar, e pur com aldre seguir sen degues, yo son en tal punt que si en altre
