manera men volgues regir no poria. Aço es ver que yo nulls temps ami home del mon, ne lo meu cor a amar algun james se pogue inclinar, mas certes ara es de tot en tot alienat e fora de mon arbitre e es en vostre poder; perqueus suplich que puys lo tenits a vostra ordenança lo vullats ben tractar en manera que no peresca ne yo ab ell, car nom par que per voler vos be ho haiam merescut. E dites aquestes paraules no podent retenir les lagremes plora molt amargosament. Curial respos:—Senyora, cert es que no es cosa en lo mon que per vostre seruey pusca fer que no ho faça abans que per donzella que en lo mon sia, empero venint lo cas me prouarets, aço quem requerits que tracte be vostre cor; axius suplich tractets vos be ami qui pas no menys pena per vos, que vos diets que passats per mi. E dites aquestes paraules pres comiat delles, reebent dons de inextimable preu, e axi ja acomiadat dels altres senyors e senyores, muntat a cauall parti e al seu cami dona principi.
29.
AQUESIS que viu partir Curial comença a esser molt trista, e conexent ho sa mare, li dix:—Filla, not dolga la partença daquest caualler, car per amor de tu yo fare tant quel Duch e yo irem al torneig e allal veurem. Laquesis respos:—Senyora, es ver que ami seria alguna consolacio, esser certa de anarhi e de conexer Curial, mas qual deu me fara fermança que yo pusca hauer tant esforç que abans daquell
