Pàgina:De les consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre las servituts de las casas de honors (1709).djvu/4

luerna no es que hage possehida per xxx. anys.
  Encara que vista de creueras de negun releix de tancament de taulada, ne de croeres fetes en rajola, nos pot allegar possessiò.
  Encara que nengun no pot allegar possessiò de torra per rahò del atans que la costuma ha qui va de xij. palms despay de no acostar al sostre subirà, si la torra del mur, nos pot alegrar de la costuma. Per les altres torres dins la Ciutat, é defora lo burch, si lo vehì vol pujar pus alt quel subirà sostre de aquell se haurà de lunyar deu palms.
  Encara que nenguna torra no pot haver aquest privilegi de no acostarse x. palms, si be haurà murets, si la torra no es en carrera publica al sobirà sostre.
  Encara que nul hom qui hage pres lo tou de torra á torra del mur de la Ciutat, ò en aquella paret que haurà feta, ò volrà fer vista, ò finestres, ò badador sobre sos vehins que nos pot fer, perque nos pot alegrar del privilegi que ha lo mur de la Ciutat, ne les torres qui han vista, ò badador sobre los vehins qui son après del vallcar, no es mur, ni es torra.
  Encara que si nul hom farà bassa pres paret de son vehì, que hage à fer alambor de pedra, è de morter, de un palm é mitg, tant alt com los fems, è laygua de la bassa pujaràn.
  Encara que negu no guany possessiò de luerna, que haurá feta en buyals de tapios, per vista que non rebe de part de son vehì.
  Encara que nul hom no pot fermar telers de teixir, de nengun drap de lana, ne de li, ne canem, ne de cotò, [il·legible] paret qui sia migera ab son vehì, ans sen ha lun[il·legible]