Pàgina:Declaració del Govern de I’Honorable senyor President de la Generalitat de Catalunya (1936).djvu/2

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

d'una República democràtica, i en l'amor, l'afecte i la pròpia convicció dels compromisos contrets per les forces que avui governen. I ens plaurà molt poder oferir a tots, per la política generosa i activa de les forces governants, l'evidència palpable de com un tracte comprensiu i lleial referma encara més, si és possible, els lligams inquebrantables de l'efusiva solidaritat en l'empresa comuna de bastir sobre les runes d'un Estat decrèpit centralista la nova i gloriosa Espanya republicana. (Aplaudiments.)
 Fora de programa hi ha la tasca de cada dia, que dóna to i dóna sentit al Govern. Esser fidel als compromisos contrets, no és tan sols ésser fidel als punts convinguts i determinats d'un programa. No ; ésser fidel als compromisos contrets és ésser-ne també a la voluntat imprecisa que ha portat a la victòria, canalitzant-la en formes jurídiques governants. Es també exercir una funció de prevenció i de defensa de les institucions republicanes, és també el to de la declaració de cada dia, el tacte en l'exercici de les funcions més delicades, és tot aquest conjunt polític en l'obra diària de governació d'un poble que dóna matís i formi el complement i doni suport a l'obra legislativa.
 En aquest sentit, i dintre del que estigui en les nostres funcions autònomes, nosaltres republicanitzarem la República, els instruments, els órgans de govern de la República. No ens mourem mai del camí de la llei. Naturalment, res va contra sectors i forces que accepten i acaten la legalitat republicana dintre de les diverses tendències, doctrines i sectors socials i polítics. No, però també és llei d'honor de la República que els que serveixin la República l'estimin i la defensin, i també és llei d'honor de l'Estatut que aquells que estan enrolats en els òrgans de govern i de l'Estatut l'estimin i el defensin ; i nosaltres, dins el que poguem en el radi de les nostres funcions autonòmiques, molt migrades, no hem de permetre que ningú que estigui enrolat en els òrgans de govern, blasmi del sentit de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut, ni ataqui, ni difami, ni pertorbi les institucions republicanes. («Molt bé!»)
 Les meves paraules d'avui són, només, en espera del curs que vulguin plantejar en l'hora que estimin més oportuna políticament els parlamentaris que m'escolten i les minories de l'oposició, i un esbós lleuger com a fórmula de la nostra presentació el dia d'avui. Anem, doncs, a posar mà a l'obra que ens espera. Senyors Diputats, sou el primer Parlament de la nova Catalunya, heu fet ja una obra copiosa que ha estat interrompuda per hores d'amargor que la història escriurà en el llibre de la pàtria. Catalunya és sensible, és forta, és altívola. Jo em sento petit i humil davant tot el que es pot fer i tot el que s'ha de fer. Hem de treure de dins nostre el millor que tinguem, en els nostres afanys, en el nostre sentit patriòtic, en els nostres anhels. Em sento petit i em sento humil, però jo espero que amb la intel·ligent cooperació de tots podrem donar impuls i obrir un nou camí a la marxa ascensional de Catalunya.
 Ja he dit.
 (Llargs aplaudiments en tots els sectors governamentals. En la tribuna pública es fan manifestacions de simpatia, que la presidència talla.)