Pàgina:Decret pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Josep Maria Ainaud de Lasarte.pdf/1

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

DECRET
26/2012, de 6 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Josep Maria Ainaud de Lasarte.

 Amb la concessió de la Medalla d'Or a Josep Maria Ainaud de Lasarte, la Generalitat de Catalunya vol distingir una de les personalitats que més han contribuït al redreçament nacional des del període de la resistència al franquisme, i que són referents de catalanitat i d'afirmació de la nostra cultura.

 L'historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte va néixer a Barcelona l'any 1925. Estudià a dues institucions pedagògiques de referència: l'Escola Montessori de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Escola de la Generalitat. El 1952 es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb exponents rellevants de la seva generació que impulsaven la resistència cultural. En aquest marc, va ser membre d'organitzacions com Miramar, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya o el Front Universitari de Catalunya.

 El 1948 havia fundat la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També va ser promotor de l'Antologia poètica universitària (1949). L'any 1974, poc abans d'iniciar-se la Transició, contribuiria a la fundació del Grup d'Advocats Demòcrates.

 Ha contribuït de manera molt notòria al millor coneixement de la figura i la trajectòria d'Enric Prat de la Riba: Prat de la Riba, home de govern (1973, en col·laboració amb Enric Jardí) i el recull d'articles Prat de la Riba, home de dret (1991). Conjuntament amb Albert Balcells, el 1998 va iniciar l'edició de l'obra completa de qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

 També han estat objecte de la seva dedicació altres figures emblemàtiques de la vida catalana, com Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol o Lluís Domènech i Montaner. A banda del culte a Sant Jordi, la seva obra abasta encara més centres d'interès, com els reflectits, entre d'altres, als volums Símbols de Catalunya (1978), El llibre negre de Catalunya (1996), Ministres catalans a Madrid (1996), Mestres que han fet Catalunya (2002) o Barcelona, anys trenta (2005).

 Ha divulgat sostingudament la història i la cultura catalanes des de diversos mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, amb la voluntat que el catalanisme inspiri, des de la quotidianitat, l'acció col·lectiva. Aquesta tasca l'ha complementat amb un gran nombre de conferències impartides arreu del país i també per l'Estat espanyol, Europa i Amèrica.

 Ha estat diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura (1980-1984). Durant aquest mandat, va ser membre de la Diputació Permanent de la cambra i de les comissions de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana i de Política Cultural. També ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona del 1987 al 1990, mandat en el qual va ocupar la presidència del districte de l'Eixample.

 Està vinculat estretament a nombroses entitats i institucions, entre les quals figuren algunes de les més significatives del nostre teixit cultural i social: Òmnium Cultural, l'Ateneu Barcelonès, l'Ateneu Enciclopèdic Popular, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la Societat Catalana de Pedagogia, la Fundació Joan Maragall, la Fundació Carles Pi i Sunyer, la Fundació Maria Aurèlia Capmany, la Fundació Baruch Spinoza, Amics de la Ciutat, Amics de l'Institut Escola o la Casa Museu Prat de la Riba.

 Josep Maria Ainaud de Lasarte es troba en possessió de guardons com el Premi d'Honor Jaume I, la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya o la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona.

 Per tot això, i de conformitat amb el que disposa el Decret 22/2012, de 28 de febrer, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el Govern,